Un Treball de Fi de Grau de Psicologia, dut a terme a la UAB, ha analitzat les relacions entre els trets psicopàtics i l'estil de joc en escaquistes adolescents federats. Aquesta investigació permet una primera aproximació a entendre les implicacions de la personalitat en el context competitiu.
Per Óscar Delgado López (Universitat Autònoma de Barcelona).
Els trets psicopàtics han estat àmpliament estudiats en contextos clínics i forenses, però la seva possible relació amb el rendiment en activitats competitives com els escacs és un àmbit sense investigar. En aquest context, la investigació tutelada per Albert Bonillo Martin, director del Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut, va dur a terme una anàlisi per explorar la possible relació entre els trets psicopàtics i els diferents estils de joc en escaquistes adolescents federats.
L'estudi va comptar amb la participació de quatre jugadors federats d'entre 13 i 17 anys, als quals es va administrar la versió breu del Triarchic Psychopathy Measure (TriPM), que defineix la psicopatia en 3 dimensions: l'audàcia, vinculada a la resiliència emocional; la desinhibició, relacionada amb el control d'impulsos; i la maldat, definida com una orientació instrumental cap a l'obtenció de recursos i/o avantatges. Paral·lelament, els participants van ser classificats segons el seu estil de joc d'acord amb el model proposat per Müller i Engel.
L'anàlisi ideogràfica va permetre identificar patrons diferenciats entre els participants. Els jugadors amb un estil de joc més ofensiu i dinàmic van presentar puntuacions més elevades en les dimensions d'audàcia i desinhibició, mentre que el jugador classificat amb un estil més reflexiu va mostrar els nivells més baixos de desinhibició i puntuacions moderades en audàcia i maldat.
Tot i que la reduïda grandària de la mostra no permet extreure conclusions generalitzables, els resultats suggereixen que determinats trets de personalitat podrien influir en la manera com els escaquistes afronten la presa de decisions durant la partida. En concret, puntuacions elevades d'audàcia i desinhibició podrien afavorir un estil de joc més agressiu i orientat al risc.
Aquests resultats constitueixen una primera aproximació a una línia de recerca pràcticament inexplorada i posen de manifest la necessitat de desenvolupar estudis amb mostres més àmplies que permetin confirmar aquestes observacions. Comprendre com els trets de personalitat poden relacionar-se amb els diferents estils de joc podria ampliar el coneixement sobre la presa de decisions en contextos competitius i contribuir al desenvolupament de models més complets sobre el rendiment en els escacs.
