El dijous 19 de juny de 2025 es va projectar als Cinemes Can Castellet de Sant Boi de Llobregat l’estrena del documental El petit peó, una producció de 81 minuts de durada, produïda per MINIMAL FILMS I LA PERIFÈRICA, sota la direcció de Joan Gamero, amb guió de Carmen Rodríguez i Joan Gamero. Actualment es pot veure a Movistar.
Juan Gamero ens va visitar en diverses edicions d’EL LLOBREGAT OPEN CHESS, celebrades a Castelldefels i a Sant Boi, amb la intenció d’entrevistar mestres i documentar el seu treball sobre Arturo Pomar.
La vida d’Arturo Pomar ha estat objecte d’estudi en els darrers anys. És una història trista. Una de tantes en aquest país desagraït amb els seus fills virtuosos. Ho explica Paco Cerdà en la seva novel·la “El peón”, publicada el 2023. Tot i que no és estrictament una biografia d’Arturo Pomar, rescata la història d’aquest nen prodigi dels escacs, utilitzat i abandonat pel franquisme. La novel·la pren la partida d’escacs entre Pomar i Bobby Fischer a Estocolm el 1962 com a fil conductor per explorar temes com el compromís personal, el poder i la història. L’obra també explora la vida d’altres “peons” de la Història, tant a l’Espanya franquista com als Estats Units de Kennedy.
Segons explica Paco Cerdà, en la figura d’Arturito Pomar hi ha l’èpica del nen prodigi mallorquí que, amb només dotze anys, va fer taules amb l’aleshores campió del món, Alexander Alekhine: va ser un 16 de juliol de 1944, al primer Torneig Internacional d’Escacs de Gijón. La partida, en un final de taules teòriques, s’allargava per l’obstinació d’Alekhine a continuar; entrada la matinada, l’àrbitre del torneig, el prestigiós psiquiatre i reconegut escaquista Dr. José Salas Martinez, va decidir suspendre i ajornar la partida: “Maître, le garçon s’endort, (Mestre, el nen s’adorm); sembla que Alekhine s’hi va oposar i va protestar airadament; la partida es va ajornar i, en reprendre’s, van signar les taules, que el campió del món s’havia negat a concedir la matinada anterior.
Arturito Pomar, convertit en icona pop d’un país famolenc, endarrerit i gris. Protagonista d’un joc que és art, que és ciència, que és esport, que és tan brutal com la boxa sobre un quadrilàter blanc-i-negre, amb cops invisibles dins les ments. Protagonista del drama de l’antiheroi: el nen prodigi explotat fins a l’extenuació pel franquisme i després abandonat pel règim quan més ho necessitava. Pomar es va classificar per jugar el torneig Interzonal, classificatori per al Campionat del Món, celebrat a Estocolm l’hivern de 1962. Pomar va acudir a l’Interzonal sol, sense suport de la federació espanyola, que no el va emparar facilitant-li un equip d’analistes, com tenia Fischer i qualsevol dels altres grans mestres que competien al torneig. En aquella època, un Pomar trentanyer ja no interessava en aquella Espanya; ja no era una atracció de fira útil al poder. Se n’havien oblidat, retribuint-lo amb una plaça de funcionari de Correus. La partida amb Bobby Fischer va acabar en taules i, al final, qui acabaria sent campió del món va sentenciar: “Pobre carter espanyol!”. El metge que anys després va tractar Pomar comenta en el documental que l’enorme esforç que li va suposar jugar l’Interzonal de 1962 —competint contra els millors del món i forçat a utilitzar les hores de descans per preparar anàlisis de les partides— li va provocar un primer brot psicòtic que el va portar a un deteriorament mental irreversible.
I és que la lògica del poder es mou per interessos divergents dels del poble pla. Les dictadures encara són més grolleres i no necessiten dissimular la seva indiferència cap als peons: se’ls utilitza mentre convé i se’ls arracona quan ja no se’ls veu cap utilitat.
El GM Aleksandr Kotov (1913-1981), distingit entrenador d’escacs a l’extinta Unió Soviètica i gran teòric d’aquest joc, va arribar a dir que si Pomar hagués nascut a Rússia, hauria aspirat al títol mundial.
Pomar es va alçar en set ocasions amb el títol de campió d’Espanya. No va tenir suports; el règim es va oblidar de les seves gestes i es va malmetre per a la posteritat un geni dels escacs que havia nascut l’1 de setembre de 1931 a Palma de Mallorca i va morir a Barcelona el 26 de maig de 2016.
En record d’aquesta història, d’aquest talent desaprofitat, i amb el beneplàcit dels seus fills, a partir d’aquesta edició 2026 d’EL LLOBREGAT OPEN CHESS, hem decidit organitzar, en paral·lel a la competició magistral, un torneig actiu per a jugadors aficionats, que portarà el nom del Gran Mestre Arturo Pomar.
Totes les persones interessades poden consultar les bases de l’open i les notícies que generem a www.elllobregat.com, clicant a l’anagrama del torneig, que es pot veure a la pàgina principal, a la dreta del logotip de la nostra capçalera.
